> Notícies>Comarques>Més de 1.500 euros per no tenir els rètols de la botiga en català

Més de 1.500 euros per no tenir els rètols de la botiga en català

Més de 1.500 euros per no tenir els rètols de la botiga en català

Més de 1.500 euros per no tenir els rètols de la botiga en català

Una empresa de mobles està batallant des del 2008 contra una sanció lingüística

30 altres notícies de la mateixa categoria:

Més info

La multa a una empresa de mobles per no retolar en català s'ha enfilat fins als 1.500 euros després d'anys de batalla. El periple de l'empresa Tresimodern, que té dues botigues de mobles i decoració a Sant Adrià del Besòs i Ripollet, va començar l'any 2008, quan els inspectors de l'Agència Catalana de Consum es van fixar en la retolació de la botiga. "Els inspectors es van fixar en uns rètols que tenim des de sempre, i que són lemes per atreure la clientela: "La experiencia, la seriedad y la calidad tiene un nombre" i "El diseño marca la comodidad"", explica l'empresari Rafael Moreno, que afeigeix que aquesta senyalització és a l'establiment des del 1990, molt abans que entrés en vigor la llei.

"Quan van entrar pels cartells, van veure que el material d'oficina de la botiga, com els documents de venda per fer les comandes, i les etiquetes dels mobles estan en castellà", explica. "Ens van demanar que això i tota la informació que tenim a l'abast del client estigui en català, però nosaltres treballem amb fabricants nacionals i no els podem demanar que ens tradueixin tot el material i els catàlegs i tampoc ho podem fer nosaltres, és inviable, no és lògic", assegura, i lamenta que tampoc poden retirar el material que fan servir per substituir-lo per un altre. "No podem llençar tot el material d'oficina que tenim en castellà i que està en perfecte estat sense abans fer-lo servir, no estem per llençar diners. Quan s'acabi, ja decidirem com ho fem, perquè nosaltres no tenim cap problema en fer servir el català o el castellà. El que passa és que més del 90% dels nostres clients són castellanoparlants", indica Moreno.

Actualment, l'empresa té retinguts al banc 900 euros que correspondrien al segon pagament de la sanció. "En teoria, la multa era de 1.200 euros, però ens han aplicat recàrrecs per retards i dia d'avui, entre l'import i les penalitzacions, ja portem pagats uns 1.550 euros", indica Rafael Moreno.

"Hem consultat diversos especialistes en la qüestió i ens han dit que no tenim més remei que pagar, així que pagarem i després ja veurem com procedim", afirma Rafael Moreno, que afegeix que l'empresa no pot assumir la despesa dels canvis que els demana la Generalitat i, alhora, fer front a la multa. "Nosaltres sabem de casos en què s'han ofert descomptes per a fer els canvis o ajuts per a pagar-los, però aquest no és el nostre cas", diu.

"Ens consta que hi ha altres empresaris que simplement paguen i no lluiten com nosaltres, per por que hi hagi alguna represàlia contra els establiments", explica Moreno.

Una setantena d'empreses sancionades el 2015

El cas de Tresimodern no és únic. Segons les darreres dades fetes públiques per la Generalitat, el Govern va sancionar 68 empreses el 2015 per vulnerar els drets lingüístics. Segons les dades del Departament d'Empresa i Coneixement, l'import de les sancions va ser de 140.000 euros i la recaptació final de 13.000. A Girona un negoci de comerç al detall va ser sancionat pel Govern amb 1.000 euros el 2015, mentre que un any abans, el 2014, una companyia dedicada a les activitats immobiliàries de Castelló d'Empúries va ser multada amb 600 euros.

El 2015 també hi va haver establiments multats a Arenys de Mar, Badalona, Barberà del Vallès, Calella, Castelldefels, l'Hospitalet de Llobregat, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Prat de Llobregat. També a Rubí, Sabadell, Salou, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Joan Despí, Terrassa o Barcelona, que acumula el gruix de multes. Entre les multes més elevades hi ha, per exemple, una multa a una empresa d'hostaleria a Terrassa sancionada amb 3.800 euros o una empresa d'activitats immobiliàries a Mollet del Vallès, amb 2.500.

Fins al 6 d'abril de 2016, eren 89 les empreses amb expedients sancionadors en tràmit per infraccions per no retolar en català: 43 provenien de denúncies realitzades per particulars, i una desena més, per entitats. La resta van ser expedients oberts d'ofici per part de l'Agència Catalana de Consum.

Descàrregues